Enunciat | Taller Ciutadella

Ciutadella – Ciutat. Operacions entre límits estructurants

Introducció

El Taller de Final de Grau o TFG és sens dubte la posada de llarg després de un llarg camí de més de cinc anys. Com en cap altra situació, un projecte de TFG esdevé una confrontació a cara descoberta amb allò més essencial del fet projectual arquitectònic (i per tant deixant de banda la dimenció fonamental de l'obra). Ara bé, evidentment un projecte de TFG és alhora una recerca. Una recerca personal sobre els límits projectuals de cada alumne, i una recerca disciplinar en tant ue en cap altre moment del recorregut professional es podrà desenvolupar fins al límit una idea innovadora, una tècnica nova o una construcció del relat propi d'allò que anomenem arquitectura. En altres paraules un projecte de TFG ha de plasmar un procés de maduresa arquitectònica. 

L'ambició del nostre taller rau en trobar les capacitats per tal que els projectes siguin capaços de construir un fil argumental que defengui la connexió entre una nova estructura arquitectònica de pensament i concepció espai/temporal (en tant que dinàmica, complexa i transveral) i les noves demandes d'una societat canviant, a l'alçada dels nous reptes de la contemporaneïtat, estructurats al voltant de noves lògiques operatives transversals.

La voluntat del nostre taller pretén defensar l’íntima connexió entre l’assimilació de paràmetres multifocals urbans d’alta intensitat i el desenvolupament creatiu associat al projecte contemporani en tant que estructurador de noves relacions claus, instigador de transicions evolutives urbanes y re-lectures emergents de la tradició cultural urbana i arquitectònica pròpia. 

Un dels fonaments del taller serà la dissolució de la figura pura, absoluta, icònica o objectual, entesa com a manifestació d’allò absolut, i la substitució per una nova i particular “condició de l’entorn” que vindria donada per una certa lògica dels límits. Límits físics, límits urbans, límits re-naturalitzats, límits socials, límits difosos, límits econòmics,...

A partir d’assumir aquestes condicions de l’entorn es vol plantejar un procés que faci un trànsit expeditiu d’allò estàtic a allò dinàmic, d’allò categòric a allò relacional, d’allò neutral a allò intencional, d’allò tàctic a allò estratègic, en definitiva d’allò objectiu i objectual a allò intersubjectiu i interpolar. Aquesta proposta de fonaments d’un procés projectual obert, obliga a treballar en termes de interactivitat transversal dispositiva és a dir en termes d’articulació del pensament, potenciant la diversitat de resultats, l’ equalització de la complexitat i la promoció de un nou marc relacional.

El resultat de tot plegat vol donar entitat al que anomenem aquí “nous paisatges de referència”.

Finalment un projecte de TFG és un projecte també eminentment disciplinar, i per tant, amb punts fixes de referència, elements o conceptes que donen fonament al fet projectual. En el nostre cas volem fer palesa la tríada de conceptes de base sobre el que orbita el projecte contemporani de l’arquitectura. El que podríem anomenar com allò contextual, allò constructiu i allò complexe. És per aquesta raó disciplinar (no exempta d’una certa indisciplina mesurada) que donem una importància cabdal a aportacions d’ àrees de coneixement amb pes i lògiques pròpies com son el urbanisme i la reflexió sobre el territori, la tècnica constructiva, l’ estàtica estructural i la expressió gràfico/simbòlica.

En darrer terme, però alhora també cabdal en el desenvolupament d’ un projecte de TFG, hi ha una model de comportament necessari per a poder abordar una tasca tant intensa com la que es proposa: la posada en escena de nous valors ètics, el vector imprescindible de la il·lusió i la profunda creença de que el fet projectual és enormement estimulant.